Paraules i sentiments. Sensacions. Desitjos a mig dir. accions a mig fer. Les paraules, sovint, no arriben a poder expressar el que es sent molt endins, llavors jo m'ajudo amb el color, amb la música, amb el gest.
I hi ha qui sap fer servir molt bé les paraules. Sap triar-les i com posar-les. M'agrada molt la Joana Raspall, per exemple. I he escollit aquesta poesia que vaig trobar fa un parell d'anys
PODRIES Si haguessis nascut en una altra terra, podries ser blanc, podries ser negre...
Un altre país fora casa teva, I diries "sí" en un altra llengua.
T'hauries criat d'una altra manera més bona, potser, potser més dolenta.
Tindries més sort o potser més pega... Tindries amics i jocs d'altra mena;
Duries vestits de sac o de seda, sabates de pell o tosca espardenya, o aniries nu perdut per la selva.
Podries llegir contes i poemes, o no tenir llibres ni saber de lletra.
Podries menjar coses llamineres o només crostons secs, de pa negre.
Podries... podries...
Per tot això pensa, que importa tenir les mans ben obertes i ajudar qui ve fugint de la guerra, fugint del dolor i de la pobresa.
Si tu fossis nat a la seva terra la tristesa d'ell podria ser teva.
Paraules i sentiments.
ResponderEliminarSensacions.
Desitjos a mig dir.
accions a mig fer.
Les paraules, sovint, no arriben a poder expressar el que es sent molt endins, llavors jo m'ajudo amb el color, amb la música, amb el gest.
I hi ha qui sap fer servir molt bé les paraules. Sap triar-les i com posar-les.
ResponderEliminarM'agrada molt la Joana Raspall, per exemple.
I he escollit aquesta poesia que vaig trobar fa un parell d'anys
PODRIES
Si haguessis nascut
en una altra terra,
podries ser blanc,
podries ser negre...
Un altre país
fora casa teva,
I diries "sí"
en un altra llengua.
T'hauries criat
d'una altra manera
més bona, potser,
potser més dolenta.
Tindries més sort
o potser més pega...
Tindries amics
i jocs d'altra mena;
Duries vestits
de sac o de seda,
sabates de pell
o tosca espardenya,
o aniries nu
perdut per la selva.
Podries llegir
contes i poemes,
o no tenir llibres
ni saber de lletra.
Podries menjar
coses llamineres
o només crostons
secs, de pa negre.
Podries... podries...
Per tot això pensa,
que importa tenir
les mans ben obertes
i ajudar qui ve
fugint de la guerra,
fugint del dolor
i de la pobresa.
Si tu fossis nat
a la seva terra
la tristesa d'ell
podria ser teva.
Joana Raspall
(Barcelona, 1913)
Una aportació preciosa, Dolors... com de costum !
ResponderEliminar