miércoles, 8 de junio de 2011

Bonita lluvia si estoy contigo ...








La lluvia me está mojando ... y me gusta...resbala por mi cuerpo dormido y lo humedece, lo llena de vida ... Ya no sé si es el agua o son mis lágrimas perezosas... ahora sí quieren salir, porque se ocultan entre los trozos de cielo que caen:



un paraguas para los dos hace que el momento sea mágico ...


tu mano llevándome hacia ti hace que el momento sea seguro ...


tu risa hace que el momento sea cálido...


la ropa mojada nos vuelve libres ...



¿Echamos a correr?... ¿Y para qué..? ¡Con lo que te gusta mi pelo mojado... Y a mí que te acerques tanto ! :)














jueves, 2 de junio de 2011

m'agrada com em mires... m'agrada mirarte...








Em mires ... Et miro. Tanques els ulls uns segons, assaborint-me, i em dius: estàs preciosa. Jo també tanco els ulls, i deixo que el regal de la teva mirada i les teves paraules m’abracin ... Sento la sensació màgica del teu plaer en veure’m, i una dolçor s’escampa pel meu cos, aquella dolçor que em descobreixes als ulls en contemplar-te, als llavis en somriure’t, i que es desborda ànima enfora ... tantes vegades et contemplo i et dono els meus somriures, i recordo cada un dels moments en què has viscut la meva presència com si això fos una immensitat ... Ni tu ni jo ho entenem, però tampoc ens ho preguntem massa, perquè quan hem buscat motius, hem trobat una resposta esplèndida: no hi ha motiu, la raó som nosaltres, o si ho prefereixes: la raó ets tu, i sóc jo.

M’emociona quan em dius que m’has trobat en els teus somnis, quan em vius a través d’una cançó, quan em parles de les sensacions que et desperto ... i aleshores , ja ho saps, és quan més que mai els meus dits volen sentir la teva pell, acaronar-te els cabells, assaborir la mel dels teus llavis amb els meus, viure’t en mí ...

Em dius que en mirar-me, en pensar-me, tremoles com un nen... sentir-te tremolar les mans mentre em recorres el cos, sentir-te tremolar els llavis mentre em beses sentir-te tremolar les cames mentre descanso sobre elles sentir-te tremolar la veu mentre em dius q em desitges... seria com deixar-me perdre al paradís ...

i et diria:



nen dels meus desitjos ...
no apartis les teves mans del meu cos,
continua besant-me,
mossega’m,
deixa q el teu cos m’envolti més,

no callis,
continua parlant-me,
no paris de fer-me saber q em desitges
disfruta’m...
em desfaig...
t’adoro.


No sé si m’explico ...