Oportunisme carinyós

Tenia els pensaments regalimant en tempesta, i les pors arraulides a l'estòmac com un cuc recargolat ...

Va començar amb una llàgrima... i mica a mica les mans no eren suficients per assecarles... Et vas acostar a mí, el teu somriure dolç em parlava, em deia que les teves mans calentes serien suficients per frenar el desànim... els teus ulls em miraven fixament, i alegres contemplaven la meva tristesa ... allò era recomfortant, era dirme que hi eres...

De sobte vaig tancar els ulls... tu m'apartaves els cabells per deixar al descobert la meva esquena, i acariciant lentament la meva pell vas fer aparèixer un somriure al meu rostre...

Els teus braços em van envoltar, vas mirarme en silenci uns segons i em vas dir: "però que dolça ets, inclús plorant et desitjo..." i em vas fer l'amor sense deixar de mirarme. Fi del plor.